Mirall Sonor

"Creo en mí porque algun día seré todas las cosas que amo"

25.7.07

Mario ho descriu

De vez en cuando la alegría
tira piedritas contra mi ventana
quiere avisarme de que está ahí esperando
pero hoy me siento calmo
casi diría ecuánime
voy a guardar la angustia en su escondite
y luego tenderme cara al techo
que es una posición gallarda y cómoda
para filtrar noticias y creerlas

Quién sabe dónde quedan mis próximas huellas
ni cuándo mi historia va a ser computada
quién sabe qué consejos voy a inventar aún
y qué atajo hallaré para no seguirlos

Está bien, no jugaré al deshaucio
no tatuaré el recuerdo con olvidos
mucho queda por decir y callar
y también quedan uvas para llenar la boca.

Está bien, me doy por persuadido.
que la alegría no tire más piedritas
abriré la ventana
abriré la ventana

Mario Benedetti (Piedritas en la ventana)

4.7.07

El perill del Nylon




Tots hem tingut un xandall de Nylon. Jo el tenia rosa, i el va heretar el meu germà (ma mare li va fer creure que era morat, que per a ell no era tant "de xica"). Doncs bé, si et fregues una estona el xandall, les característiques de la fibra fan que tinguis molta electricitat estàtica (la mateixa que tens quan fregues un globus contra un jersei de llana i si te l'acostes al cabell, se t'eriça). Perquè aquesta no es perdi a través del terra, et col·loques dins d'un cubell de plàstic (que és aïllant, per això els cables de la llum van recoberts d'un plàstic, perquè no condueixi l'electricitat). Si llavors connectes un extrem d'un cable a una caravana plena de gasolina i de vapors d'aquesta (enteneu per "connectar", que un extrem del cable estigui dins d'aquesta caravana), i toques l'altre extrem (ben allunyat!!!) amb el dit.... Ains!! Què frikis... Però mola..... hohohohohhoh!!!

Consell: no feu això si no és en presència dels vostres pares.