Susanota

Torno un moment enmig d'una tempesta de coses. Sense saber quin és ben bé el rumb. Escriure no sé (o no recordo) si ara em descansa o ja no. No recordava ni que tenia un blog. Vaja, no recordo ni quina vida tenia abans de tot això. No obstant, de vegades sembla que trobes senyals. En un llibre de segona mà, comprat de casualitat, una dedicatòria semblant a això: "Las personas a veces tenemos necesidades contradictorias que entran en conflicto unas con otras. Es importante establecer prioridades para poder diferenciar entre lo que de repente a uno le apetece y lo que, en realidad, a la larga quiere". Com caigut del cel. Una senyal. Però, realment sempre hi ha una diferència entre aquestes dues opcions? No sé. Em quedo amb la màgia que, li tregui profit al missatge o no, aquesta dedicatòria representa. Està signada per una tal Susanota (Nadal 93).

Una altra gran frase que va dir un personatge teòricament estúpid d'una sèrie famosa de tele, que de vegades recordo és: "yo creo que las personas no tenemos solamente una oportunidad". Jo crec que tampoc. Em sembla massa exagerat i sense sentit pensar que només tenim una opció i que pràcticament, ja que no coneixem el futur, el fet que la triem o no, depen només de l'atzar. A més, cal tenir en compte que les persones es fan el camí de mica en mica i les seves necessitats poden canviar a mesura que van triant coses.

Hauria d'existir una regla que digués: "tu ara això i després lo altre; i ja veuràs com serà la decisió acertada". El problema és que mai hi ha una decisió acertada. Tot té pros i contres. Ho hem d'avaluar i veure quines són les nostres prioritats. I per tant, tornem a la regla de la nostra amiga Susanota. Susanota, estiguis on estiguis: què sàvia ets!! Brindem tots per Susanota. Sí. Potser em podré evadir una mica pillant una bona petardada. En alcohol acaba tot.

Res, al final i com sempre, m'ha sortit un post aparentment ple de coses inconnexes que potser només tenen sentit per mi. Tant se val.