De Confusions

No crec que sigui nostàlgia. No vull tornar enrere. Espero, si més no, que no sigui enveja -aquest sentiment tan odiós que ens fa caure en la vergonya-. Enveja de mi mateixa, no obstant. De mi, abans. Ràbia per fer, de nou, les coses a deshora. Per sentir-ho a deshora. Per pensar-ho quan ja no hi ha remei. Per ser tan reaccionària i portar fins al límit els sentiments. Els teus, però els meus. Per poder adonar-me de si en sóc capaç. Però no ho era, de capaç. Impotència. Rebento. Per força he de cridar per alliberar-me de l'estupidesa que de vegades és tan present a la meva vida. Abans, no. Ara. Per enyorar una cosa que no vull. I no poder evitar-ho. Sabent que vaig fer el que calia. I sentir-me, no obstant, tan malament.