plou
barcelona gris. fa un dia horrorós. i jo estic com en els meus pitjors moments d'adolescència covarda. mi vida es un erial deia aquell. tothom hem tingut quinze anys. jo ara els torno a tenir. semblo estúpida. i ara ho he deixat tot allà. tu ets allà. tu. tu. tu. tu i sempre tu.
Escoltant: la chacona de bach (per morir deprimida...!!!)
posted by Iurema @ 17:40
17 Comments:
At 8:58 p. m.,
nimue said…
jo últimament també sembla que torne a tenir 15 anys...buf!!!
At 10:40 p. m.,
Ainalma said…
Que bonica aquesta edat, eh? Tornar a ser estudiants, en lloc de mestres, i poder riure tranquil·lamet dels profes! (però a mi que no m'ho facen!!!). Un beset.
At 11:23 p. m.,
Anònim said…
els 15 anys són bonics.....
At 6:31 a. m.,
Wods Katzenschwarz said…
No mi niña, no se sienta mal, es cierto que hay días grises y fríos, pero sólo son tres meses, después vendrán días de otros, mientras disfrute estos, ¿Va?
At 3:20 p. m.,
nimue said…
doncs a mi no m'agradaria tornar als quinze anys ni boja!!!
At 3:42 p. m.,
Iurema said…
a mi tampoc m'agradaria tornar als 15 anys!!!
l'edat pot ser bonica vista des de fora... jo em quede on estic
At 11:19 a. m.,
Lost in Translation said…
la veritat que si feia un dia lleig...pero bueno deien que feia tanta falta la pluja...si no aquest istiu ens morirem tots sense aigua. No se si es aixi pero sovint penso, juer si en Franco es passava la vida inaugurant aquifers i coses aixi, ni aixo va fer be aquest home???
En fin, m´en vaig per les branques, el que volia dir que no estiguis trista dona, a mi em passa sovint tb. I tb em sento estupida quan tinc la sensacio de tornar a tenir 14 anys...que hi farem. despres de la pluja surt el sol!
At 9:25 p. m.,
Albert R. said…
La pluja és bonica. A mi em desperta la bena (vena?) poètica.
Jo porto uns dies molt desconnectat d'aquest petit món de colors, espero que tot vagi la mar de bé.
Un somriure dedicat :)
At 9:33 a. m.,
Iurema said…
lost, gràcies!! ja comença a sortir el sol ;)
rizzo, no et preocupis. aquets dies tothom està una mica Out. un altre somriure per tu :)
At 9:55 a. m.,
Wods Katzenschwarz said…
He pasado por aqui y no veo todavía nada nuevo!!! Escribe pronto por favor!!! Que me haces aprender...
At 11:34 a. m.,
ALtraste said…
Bach és molt espiritual... de segur que t'ajuda a "metarreflexionar" : )
Besets i ànim,
AL.
At 12:32 p. m.,
namaga said…
hoola iurema,
ja no plou per aquí,
he estat fent la xafardera
i he esta veient que t'agrada
la sincera Mafalda, que bé! per dies
de pluja té molt bones rialles :)
At 3:23 p. m.,
Silviqui said…
Uff tornar a la adolescència mai si us plau. Quan una petita cosa era tan melodramàtica a vegades, però viscuda tant intensament a altres (això si que intento mantenir-lo. Jo tinc un antidot contra els dies de pluja que practico desde petita, per a desesperació de ma mare: sortir sense paraigües a trepitjar bassals. En serio, proveu-lo
At 6:13 p. m.,
Pedra Lletraferida said…
Uuuuuuuuuuuuoooooooooooooooooo! Mullar-se (de veritat!) sota la pluja, sense paraigues, a trepitjar bassals, Silviqui! M'apunto! Algú més? Vinga, va, que després ja tenim excusa per pillar un bon gripasso, i curar-nos plegats sota una bona manta!...Jajajaja
Iurema: els dies grisos i freds ho són (prent-ho així, si vols) perque després n'hi pugui haver de blaus i assoleiats. En viure a ciutat em passava (ho reconec) el mateix que a tu, però des que visc a tocar de bosc i de muntanya, la conecpció de la vida i del món se m'ha capgirat, cap a bé, crec!
Desconec (crec que si, pel color verd del teu blog) si t'estimes anar a cercar la natura, però només t'has d'imaginar per un instant lo bona que és la pluja per a les plantes i pels animalons.
Un beset de color verd, i ens llegim!
At 10:10 a. m.,
J-vol said…
Bla , bla , bla i bla....segur que fa nomès cuatre dies que tenies quinze anyets, per aixó et costa tant desempellegarte d'aquelles sensacions...
At 10:24 a. m.,
Iurema said…
pedra filosofant, sí que m'agrada molt la natura (no sóc massa d'asfalt, jo!... sóc d'un poble, a més). i anar a caminar per la muntanya (tot i que ja fa temps que no faig excursions asíduament :(...)
i m'agrada la pluja! el que passa és que aquest dia estava trista... i quan estàs trista, els dies de pluja no animen gaire!! :S
silviqui, també m'agrada trepitjar bassals (reconec que ho he fet més d'un cop!!!)
j-vol... no fa quatre dies! gairebé fa 9 anys!!! i sembla l'altre dia... jo me'n recordo de com em sentia, del que vivia... qui m'anava a dir que el temps passava tan ràpid!
At 10:25 a. m.,
Iurema said…
namaga, gràcies per la visita! molt bones rialles, potser sí!
Mafalda m'agrada molt! Tothom hauria de ser tant sincer amb el món ;)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home