perlman

Ejem... avui, dia del concert. Esteu convidats, tots. A les 19.30 a una església del meu poble. Música barroca, però. Telemann, Vivaldi, Bach... divertit! I en homenatge a tots els violinistes, tots els violinistes frustrats, tots els que hem estimat tant aquest instrument que ara em desafia. Callat. Us vull presentar un mite:


Itzhak Perlman. Expresivament no és perfecte (personalment, hi ha d'altres que sovint prefereixo), però tècnicament no hi ha qui el superi. Ha tocat totes les barbaritats composades. Amb les seves mans petitones i grassonetes. En la seva cadira de rodes ha omplert centenars de sales, de palaus, de mans aplaudint, de cors, d'ànimes en pena. Jo no l'he vist mai en directe. Sí a la televisió i l'he sentit mil cops en CD (beneïda Deutsche Grammophon!). Si algun dia tinc l'oportunitat de veure'l... buf! Quin somni!!! Pagaria el que fos! (weno... o casi!)

Bé, només volia que el coneguéssiu. Tot un mite.