la tornada

de nou rodejada de vides perfectes que pressionen. de persones tan perfectes que semblen irreals. si m'hi apropo caic en un buit tan gran i en una foscor tan profunda que m'angoixa fins ofegar-me. em fa reviure totes les meves misèries. no em deixa pensar, no em deixa respirar. no sé què passa que em fa no ser jo. és tan ideal que no pot ser, i em fa ràbia que no es toqui de peus a terra. o és que sóc jo que em complico massa? és que sóc jo que necessito viure en iupilàndia? si mai ho he volgut, per què ara ho hauria de necessitar? i si no, per què em sento tan... res? és com un món de rosa xicle que embafa! és que un altre cop em torno a sentir sola? serà que ara em molesta més que mai. serà que en començo a estar cansada.

si és que ja és estrany que tingués tantes ganes de quedar-me a casa.

------------------------------------------------------------

Mil Pedazos - Christina Rosenvinge