burbujitas de Freixenet

Passejant pels blogs nadalencs aquests últims dies, note una tendència a fer balanç de l'any, a analitzar les coses que has fet, les que no, les que vols fer, les que hauries d'aver fet... I en general està tot impregnat de llumetes (que, per al meu gust, molesten a la cara) i colors daurats (que no hi ha color més carca i retrògrad). Em venen calfreds i abrasor d'estòmac en percebre tant de postís (que no pastís, que també -més bé, pastissets-).

Quina pressió per tenir certes coses fetes a la vida, per haver d'aprofitar no sé quines oportunitats inventades. Quin amor fals de centre comercial que es respira. Quin estrés que l'únic que fa és irritar les persones. Els sentiments reals s'amaguen en una caixa forta, al Nadal, perquè tenen por dels monstres que suren per l'aire en forma de nadala i d'aguirnaldo. I alguns queden tan impressionats que no tornen a sortir en tot l'any.

Disfruteu de les vacances i beveu molt per oblidar les llumetes, els arbres de nadal i els llacets daurats. I observeu millor la resta de l'any les persones que us envolten, que si només ho fem en nadal, encara és més depriment i més fals per als que ens necessiten. I no us espanteu si veieu un monstre gros vestit de vermell que crida "ho,ho,ho". Està borratxo i només intenta passar de la millor manera possible aquestes festes.