La Recta Final

Últimament escric molt poc sovint. M'agradaria fer-ho més, i se m'acudeixen coses que voldria posar aquí i compartir amb els que em llegeixen (tot i que jo no els llegeixo amb la freqüència que voldria). Però per mil motius cada vegada m'és més difícil. No m'agradaria deixar aquest blog definitivament. Solc aferrar-me a les coses que començo i no m'agrada que s'acabin, perquè és el meu caràcter i perquè no m'agraden els finals. Els finals no existeixen. Sempre et queda alguna cosa del que has fet. Per això suposo que alguna vegada seguiré escrivint. Però imagino que aquest petit projecte que m'ha permès desfogar-me, opinar, parlar sobre incoherències, sobre coses no tan incoherents, aprendre, conéixer gent i els seus pensaments més sincers (cosa que és cada vegada més difícil) i altres no tant; gent amb la que he rigut, he plorat, he compartit opinions, he intercanviat pensaments, que m'ha ensenyat... Doncs aquesta "cosa" que ha fet tot això en mi, potser està arribant al seu final. Em sap greu, ja ho he dit. I em sap greu no visitar tant la gent perquè segueixo volent saber què diuen, com pensen, què fan... Probablement seguiré saludant de tant en tant. Un final no té per què ser un final absolut. Quasi he complert un any (amb els seus altibaixos) aquí i potser és suficient. Cal saber acabar les coses quan és el moment. I aquest sembla que ja arriba. Em vull deixar la llibertat d'escriure quan pugi o quan ho necessiti. Fa un any necessitava dir moltes coses. Volia una via d'escapament a pressió. Ara també necessito dir-ne moltes (espero que això no canvii mai!), però en paper. Obrir la llibreta i rellegir-ho, perquè no se m'oblidi. Per saber on estic i no perdre el camí. Dir-me coses a mi mateixa. Quan necessitaré venir aquí, ho faré* però poden passar tant 2 hores com 2 mesos. Simplement és en el que suposo que es convertirà ara aquest racó.

Moltes abraçades a tots i moltes gràcies. Us deixo una cançó de la reina de l'ElectroPop. És del disc Arquitectura Efímera. Sembla que parla sobre la mort. Però també sobre els adèus en general, que és a lo que jo anava :)

I crec que ja ho he dit tot.

De moment.

Powered by Castpost


ADIÓS (Fangoria)

Ahora sé que un final
no acaba nada
Y no es tan fácil olvidar
como pensaba

Después de ver como el dolor
lo cambia todo
No fué difícil comprobar
que estamos solos

Adiós, adiós, adiós
volveremos a vernos
Adiós, adiós, adiós
¿qué tal por la eternidad?

¿Qué sonará donde tú estés?
¿Qué pensarás de nuestros sueños?
¿Quién te dirá cómo volver?
¿Quién jugará a ser tu dueño?

Nunca es para siempre
Dime qué se siente

Adiós, adiós, adiós
volveremos a vernos
Adiós, adiós, adiós
te echaremos de menos
Adiós, adiós, adiós
ha valido la pena
Adiós, adiós, adiós
dime qué se siente

*Tinc pensat d'escriure algo sobre un llibre preciós que m'estic llegint