Post - Mortem

No sé si dir que és un petit homentage, perquè jo no sóc ningú per fer cap homenatge a un gran poeta. I potser aquest no és dels poemes més coneguts. O no ho sé, perquè tampoc sabria dir si sé jutjar-ho. Però és tan bonic aquest poema, que vull posar-lo aquí, per no oblidar-lo. Suposo que no serà l'únic d'Estellés que posi. Però és el primer, i és dels que més m'agraden.


POST-MORTEM

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,
estic morint-me de tristesa, plore,
pense en tu i et voldria al meu costat:
ara sí que seríem ben feliços.

Tot t'ho perdone, vida meua, tot,
t'ho perdone, ho oblide, res de res,
ara seria el teu amant sol·lícit,
tractaria d'entendre't, de comprendre't.

Que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recordre i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.

Que estic morint-me, que vull viure, que
vull que tornes i prendre't una mà,
agafar-me a la vida, que m'acabe.