aventures per a tu

Jo vull parlar, em moro de ganes de cridar-ho, per desfer-me'n. Em llençaria a volar al voltant de la Terra, per sobre dels caps de les persones, dels camps de la Plana, de les muntanyes... i més, més amunt. Amb els ocells, a l'aventura. Deixant-me portar pels cops de vent, ara al nord, ara al sud-oest-nord-nord-oest (perquè això seria possible). Després cavalcaria amb un camell, atravessant un Egipte faraònic. Recorreria la selva negra i la muralla xina. L'Argentina, el Pol Nord, l'Edat Mitjana, l'Edat Sencera i la Quarta Part. Em llançaria a l'aventura cridant als quatre vents les paraules màgiques. No em faria vergonya dir-les. Estaria tranquil·la, amb tu. Seríem companys d'aventura. Li posaríem un llit i moltes nits, i moltes abraçades i molts riures. Unes quantes anècdotes a la lluna, a l'albufera de València i al Taj-Mahal. Moltes carícies. La teva respiració a prop del meu coll. T'he trobat a faltar. Jo més. I aquestes beneiteries. Però tu t'ho guardes tot a dins d'aquests silencis. Tancat amb pany i clau dins una capsa metàl·lica, freda i fosca. No sé mai què sents ni què penses. I jo, per por a perdre la petita part que em dónes, he de reprimir tots aquests viatges!!! Només tinc no-paraules que em fan mal, mirades intenses que no entenc, i fred. Molt de fred. Un fred que em posa trista. I em fa obligar-me a no posar-li un nom a tot això que sento. Perquè si un dia penso la paraula, si la dic en veu alta, quedarà per sempre. I llavors no podré tornar enrere.