Després del Dinar, Ve el Postre
Quin sentit té assolir la cima si hi has arribat per sobre de tot? Per què moltes vegades no es valoren les persones pel que són sinó pel que haurien de fer (segons unes lleis que no sé d'on han sortit)? Per què de vegades ens costa trobar la gent adequada? És increïble com a pesar de moltes coses seguim creient i seguim tirant en davant, encara que sigui a contra corrent.
Com ja vaig dir un dia que ho faria, deixo un altre poema d'Estellés. Perquè el disfruti qui vulgui.
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
El poema no queda ben tabulat com l'original perquè aquest blog posa el format que li dóna la gana. A més, no volia que quedés tan separat però passo de tornar-lo a escriure per quarta vegada.... de vegades em posa nerviosaaaaa!!! juis juis!!!
12 Comments:
At 8:11 p. m., Ainalma said…
Molt bonic el poema. Podem dir, llavors, que Estellés queda recomanat per tu, no?
At 10:40 a. m., Wods Katzenschwarz said…
Los poemas siempre serán poemas y no hay que preocuparse por los formatos...
Qué ahora sí ya te olvidate de mí?
At 11:08 a. m., stel said…
de vegades hem de saber veure el pètal, el color verd, la mà d'un que busca la de l'altra... és difícil, però quan es veu ens pot fer molt feliços :)
muakis,
At 2:36 p. m., nimue said…
aquest poema és un dels meus favorits. :)
At 3:31 p. m., Iurema said…
i tant, ainalma! altament recomanable. llegeix-lo. no t'arrepentiràs ;)
heiter, no me olvidé!!! :S Es que últimamente no tengo ni un minuto. Voy pasandome por los blogs así cuando puedo...!!! uishhhh
i tant que sí, stel. són aquestes coses les que has d'anar disfrutant! petons wapa
sí, nimue, també per mi. tot i això, si hagués de triar-ne uns quants tampoc sabria quins perquè estellés m'agrada molt!
At 10:00 p. m., Anònim said…
Oi tant... tantes vegades que seguim fent les coses sense saber perque... esclafant el temps amb el cap, perdent la capacitat de trobar el sentit...
M'agrada molt el poema que has posat.
A bientot
I.
At 10:45 a. m., Iurema said…
doncs sí, ivich :)
me n'alegro que t'hagi agradat.
At 12:42 p. m., Silviqui said…
Hola maquissima...recomana´m una bona edició de poemes d´Estellès. Ho vaig llegir fa molt anys i em va encantar...aquest em va recordar als meus anys d úni,,,,
At 9:52 a. m., Wods Katzenschwarz said…
Qué será?
Qué no te acuerdas de mi?
Esta bien soy el Gosu, sólo que ahora soy así!!!
Un besote mi niña!
At 10:58 a. m., Lost in Translation said…
hola wapa, com va tot?
per aqui tot molt be, eçhe tornar amb el meu xicot. De moment va bé.
Ostres hauria d´estar estudiant no pot ser :S
At 1:35 p. m., Carol Blenk said…
Tens raó, "de vegades ens costa trobar la gent adequada" però sempre es troba algú, sempre. Ei, ànims, eh?
Petonàs, guapa
PD: Genial poema
At 11:07 a. m., Iurema said…
hi ha moltes, silviqui, d'edicions. Recopilatoris, els seus llibres. Ja t'ho miraré. Pregunaré a una persona que hi enten més (de fet, li mango els llibres a ella ;) )
Me n'alegro molt, lost. De debó. Per cert, sé que tinc pendent un mail :P Ho sento :S molts petonets!!!
suposo que sí, carol. Sempre acabem trobant algú tot i que de vegades donem mil voltes abans de trobar-lo
Publica un comentari a l'entrada
<< Home