cinco minutos antes de la cuenta atrás

He volgut escriure aquest post l'últim dia de l'any, perquè acabo de veure que n'he escrit 39 i així arrodoneixo la xifra! (qualsevol excusa és bona, no?). I és que sempre m'entra una mica de melangia (doooolça paraula...) l'últim dia de l'any. Sobretot a la tarda (per exemple ara és una bona hora). És com si acabés alguna cosa que mai no tornarà. Sé que és estúpid, perquè podria pensar això de qualsevol altre dia de l'any, però l'ambient de Nadal (que tan poc m'agrada) col·labora a que tingui aquest sentiment. No com quan vaig marxar d'aquest poble a Barcelona, o quan vaig acabar la carrera (no fa gaire, d'això), però algo semblant. Crec que sóc propensa a sentir malenconia. Diria que fins i tot m'agrada. De vegades ni jo mateixa m'entenc.

El que em passa no és que em comenci a plantejar coses de la meva vida que tinc per fer, ni res semblant. Odio això. De fet, ja en vaig parlar en un post bastant depriment no fa gaires dies. Sinó que me'n recordo de les coses que m'han passat aquest any. I sobretot aquest. El canvi de pis (un altre cop!), acabar la carrera, donar per acabada definitivament una relació que s'allargava massa... molts finals. Però també molts començaments. Nou pis, começament del projecte (que espero no tardar gaires mesos a acabar) i un canvi de vida bastant radical. I la certesa de que encara ha de canviar molt més (o almenys això espero). Si més no, un any mogut.

És cert que encara em queden moltes coses per fer i bla, bla, bla. Però més val no pensar en això a llarg plaç. M'agradaria fer tantes coses que no sé si amb una vida sencera en tindré prou. Jo prefereixo pensar quines són les millors coses que puc fer en el moment de la vida en què em trobo i ja està. I intento fer-ho el millor que puc. Crec que no val la pena obsessionar-se, no? Simplement anar fent. I disfrutar-ho el màxim possible.

Estic rellegint el post i em fa l'efecte que està carregat de tòpics. O no, no ho sé. De moment, en aquest moment de la vida en què em trobo, concretament avui... el millor és pensar què faré aquesta nit. El primer serà anar a menjar-me el raïm (o, en absència de raïm, gallets de mandarina!) amb alguns amics. Em sol passar que els primers minuts de l'any nou no m'agraden gaire. És com si, tots allà, sentint les campanades, estiguéssim esperant alguna cosa grandiosa i finalment no passa res... a més, encara no conec aquest any i no em cau gaire bé. Però en poca estona l'alcohol fa passar aquesta sensació :) En general tendim a crear-nos moltes espectatives de la nit de cap d'any i, almenys en el meu cas, sol ser una nit bastant rara. Jo només espero mantenir un autocontrol suficient, per poder arribar a la discoteca o al bar o on anem... i no quedar-me pel camí, tota doblada... i marxar a casa concentrant totes les meves forces en mantenir l'equilibri. O hauré de començar a preocupar-me!!!

Doncs bé, després d'aquestes divagacions estranyes sobre l'últim dia de l'any, només em queda desitjar-vos a tots que us ho passeu mooooolt bé aquesta nit, que no beveu excessivament, i que el proper any sigui bo per tots (i els següents, també!)!!!

FELIÇ 2006

Escoltant: La Puerta del Sol - Mecano