sembla com si
Feia deu anys. I de repent era com si no haguessin passat. Amb altres passen dos dies i sembla que faci dos anys. I amb ells, el temps s'ha engolit milers de dies i tot restava igual. Les mateixes rialles, els mateixos silencis familiars. Els mateixos ulls, les mateixes ganes. Els mateixos gustos compartits -increïble que fins i tot això...!-. No me'n sé avenir. Un record de riures desmesurats que prenien cos. I, unes hores després, molta més enyorança. Me'ls estimava molt. És com si m'haguessin robat un trosset. Un trosset de mi. Només un trosset. Potser fa més mal del que em pensava.
posted by Iurema @ 14:51
8 Comments:
At 6:22 p. m.,
Ainalma said…
Dir adéu és molt difícil. Jo ho estic sentint enguany més que mai...
At 5:43 p. m.,
Iurema said…
sí, ainalma. a mi segurament aviat em tocarà dir adèu a moltes coses. i mira que ja n'he dit a moltes altres... tot són canvis! esperem tenir sort, no??
besets
At 3:11 p. m.,
stel said…
hi ha gent amb la que es te una "connexió" especial i que per molt temps que passi sempre hi haurà allò que faci saltar les pors que genera la distancia i que tot sigui com sempre. Aquesta gent s'ha de cuidar, però tenint la certesa que sempre estaran allà.
besets
^^
At 4:03 p. m.,
Anònim said…
Cuanto tiempo sin pasar por aqui! Ya lo hechaba de menos!! :)
Me pongo al dia
Hasta pronto
Ivich
At 7:18 a. m.,
nimue said…
doncs sí que estem bé amb els adéus... jo també estic tristona estos dies...
At 9:39 a. m.,
marc said…
Deia el gran Khalil Gibran
En verdad os digo que el adiós no existe:
Si se pronuncia entre dos seres que nunca se encontraron, es una palabra innecesaria; si se dice entre dos que fueron uno, es una palabra sin sentido.
Porque, en el mundo real del espíritu, sólo hay encuentros y nunca despedidas. Y por que el recuerdo del ser amado crece en el alma con la distancia como el eco en las montañas del crepúsculo.
ànims
At 12:11 p. m.,
Iurema said…
sí, stel. és estrany, això. normalment quan passa el temps i sobretot en la distància les coses es refreden. no m'explico la "força oculta" (jejejgj) que fa que en certes persones no sigui així. però m'agrada.
ai, nimue! jo no vull ni pensar-ho perquè llavors m'ho passe malament. com m'ho he de trobar igualment, més val que m'ho agarre bonament ;)
gràcies marc. les paraules d'aquest senyor (no el coneixia... perdó per la meva ignorància) m'han reconfortat. excepte en això de la distància... que no sempre és així. besets;)
At 8:32 p. m.,
Marc said…
Simplement gràcies perquè les teues paraules em van fer recordar les del poeta. A mi també em van ajudar perquè estic en temporada d'adéus (es veu que quan toca és per a tots jeje)
és normal que no el coneguèssis perquè aquí no arriba fàcilment la seua obra; però per a mí ha sigut des que el vaig descobrir un dels grans.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home