de vuelta de todo

Cada cop que he de tornar a casa meva em poso malalta. Per un costat em ve de gust, per desconnectar (sobretot perquè he tingut una semana molt dolenta) però el fet de tornar allà i que hi hagi gent que sigui amb els (mals) rotllos de sempre que tant em sobren, m'afecta de sobremanera. Tinc ganes d'estar tranquil·la, amb els meus col·legues, contant-nos què tal ens va la vida, lamentant-nos de que ens veiem molt poc, alegrant-nos de veure'ns ara, i totes aquestes coses. I no fent el paripé davant segons qui donant la vara al costat. Hi ha gent pesada a la que m'hará de tragar per poder veure a la gent que necessito veure (els trobo a faltar!!!). Aquí tot és més fàcil: si no vull veure algú, no el veig i punt. Visc tranquil·la, amb les meves mogudes i les meves coses. Allà sembla més complicat. Però, en canvi, amb la gent m'uneix algo especial que aquí no he trobat. Per això necessito tornar alguna vegada a l'any. De vegades m'ajuda a posar-me al meu lloc per seguir endavant. Em dóna seguretat veure que, a pesar de tot el que ens separa, el que hem canviat, el que hem viscut per separat, hi ha alguna cosa que ens fa tornar i que ens fa necessitar-nos. I és incrïble adonar-te que el sentiment és mutu
.