otros días vendrán...

La veritat és que vaig trobar el blog de casualitat (buscant unes imatges per a un treball de classe, ya ves!) i el llegeixo més o menys regularment des de l'any passat. Mai li he fet cap comentari ni res perquè, com em diria la Laus, sóc una rancia (De fet encara no sé com se'm va acudir fer-me'n un a mi perquè no són coses pròpies de la meva persona) però el fet és que el blog m'agradava i ara ha anunciat su cierre inminente. Pos vaya... m'ha sapigut greu! Ara em sento com si s'hagués acabat una pel·li maca que vols que continuï més i més o m'hagués acabat un llibre que m'ha agradat molt o inclús com si hagués marxat una amiga o algo així. E una pena! sniff...