Calidoscopi dels Anys

Hi havia una vegada Jo. Jo anava a l'escola cada dia. I tenia una amiga. Ella. Jo i ella no s'assemblaven gens. Ella semblava molt tímida i tranquil·la, mentre que Jo era nerviosa i activa. Sense saber com, perquè aparentment eren molt distintes, hi havia alguna cosa en elles que les unia. Un filet invisible que permetia que on anava l'una, anés l'altra. De petites compartien totes les activitats extraescolars: el dibuix, la música, les tardes de jocs. Jo recorda mitja infància a casa d'Ella, al seu corral. Ella, sent adolescent, va patir una època trista. Jo també va patir l'efecte hormonal d'aquella època. Aparentment semblava que s'havien allunyat. Els amics de cadascuna ara eren diferents. Però Jo sempre estava al seu costat, i al mateix temps se sentia acompanyada per Ella. Però només elles sabien fins a quin punt. Però possiblement encara no ho acaben de comprendre. Després van anar a la universitat. Els caràcters es van desenvolupar en personalitats completament distintes. Però sempre que hi havia alguna cosa important, sentien la necessitat de comptar l'una amb l'altra. En moments en què semblava que es quedaven soles, quedava el filet invisible que els estirava l'orella i els recordava que l'altra encara estava (i és que de vegades aquestes coses s'obliden). Potser lluny, potser no compartia els mateixos sentiments. Però tenia una orella que sempre escoltava. I han tingut èpoques: es veien sovint, se saturaven d'elles mateixes, es trobaven a faltar, no es veien gaire... però sempre que necessitaven, tenien el filet. No calia que s'entengueren totalment. Potser en el seu cas és ja impossible. Però s'estimaven. I, al final, això és lo únic que compta. No?