somni

De vegades em sento en un somni quan em mires, tu. Sense nom. Una idea. Cada vegada una persona però sempre tu. I el formigueig a l'estòmac em dura tota la tarda. I el pensament se me'n va cap a indrets llunyans, imaginaris, on som tu i jo, on la vida és d'una altra manera. On ens podem estimar, on les persones s'estimen amb el cor, amb la mirada, amb els gestos, amb les paraules. On la gent sent la gent, on importen els mots i no se'ls enduu l'aire, on no hi ha soletat, on no hi ha gent que cridi al buit, on sempre hi ha algú que escolta. On tothom és tal com és i els homes no tenen un preu.